L'aterratge del cinema en els mòbils no solament ha canviat el cinema com a llenguatge, sinó també l'actitud de l'espectador com a receptor del missatge, ja que el mòbil ens permet a tots veure una pel·lícula en qualsevol lloc i moment, sense límit de temps i reprenent-la a discreció. Així, l'ús del mòbil per a visionar pel·lícules ha derivat en dos oposats temporals. En un extrem, i per a aquelles pel·lícules que segueixen el format de producció habitual (ara sota la tutela de les plataformes per streaming), la tendència és fer productes-riu (Joc de Trons es pot considerar una pel·lícula de més de 73 hores de durada), mentre que, en el costat oposat, apareix la veritable novetat vinculada al mòbil, la qual cosa podríem denominar l'entronització i regnat del curtmetratge, gènere que ha passat de ser aquell germà pobre, de professió teloner, a locomotora d'un lucratiu negoci que, en quant al llenguatge cinematogràfic, ens ha permès tornar graciosament als germa...