Pocs invents han revolucionat tant la vida
de la humanitat com el mòbil. De ser una eina per poder parlar a distància s'ha
convertit en un petit instrument que molts portem a la butxaca amb gran
quantitat de funcions.
Com altres tecnologies han dividit els humans en dues grans faccions de
fonamentalistes: els defensors i els detractors. Coses similars passaren amb el
ferrocarril..., però res comparable amb el petit telèfon anomenat mòbil i que
la meitat dels nens de deu anys ja porten a la butxaca.
Els partidaris en lloen l'eficàcia per
poder parlar a distància i comunicar-se. Però això probablement és la funció
mínima. La tecnologia ha aconseguit tancar en una superfície molt petita un
ordinador superior al que guià l'home cap a la lluna. Les possibilitats s'han
multiplicat exponencialment. El mòbil ens ha posat a la mà tot el món.
A l'altre costat de l'optimisme tecnològic
s'han col•locat els talibans que veuen tots els perills de la
deshumanització concentrats en uns pocs
centímetres quadrats. Els governs, les associacions de mares i pares,
els acadèmics que vetllen pel llenguatge i la cultura, i tants d'altres que
cada dia s'exclamen pel perill que suposa el mòbil.
Un dels llibres, més respectats mai escrit
per l'home comença així: "Tots els homes, per naturalesa, volen
saber". Són les primeres paraules de la Metafísica d'Aristòtil.
Probablement és aquí on hi ha la solució del conflicte.
Si podem enlluernar els infants, joves, universitaris i gent en general, tenim
al nostre abast una eina que pot assadollar les ganes de saber. Un altre dels
grans prohoms de la humanitat, el músic J. S. Bach va arribar al cim de la
música fent esforços titànics per conèixer aquest art tan gran. Per
tal de sentir un organista molt anomenat al seu temps feu 450 km. a peu. Amb aquest petit
instrument hauria pogut apropar la música als seus sentits i
gaudir-ne. Si ens cenyim a l'art musical i veiem l'evolució que s'ha fet en poc
més d'un segle podrem donar per satisfetes totes les expectatives del passat i
més. Tenim al nostre abast pràcticament tota la música culta y popular des de
l'Edat Mitjana, Renaixement, Barroc, Classicisme, Romanticisme musical... i
tots els corrents del s. XX amb la que es fa actualment. Les tecnologies s'han
anat refinant al llarg dels anys però especialment des de finals del s. XIX
fins avui. Ha passat per diversos estadis dels sistemes de gravació i de
reproducció. Primer en formats analògics i ara en sistemes digitals. Només cal
veure l'evolució que des de la primera emissió radiofònica, l'any
1920 a Buenos Aires d'un concert en directe fins ara, la progressió ha estat
inimaginable.
Les bases físiques sobre les quals s'ha immortalitzat l'art musical
han passat dels primitius disc de pedra fins als suports
digitals en CD, DVD, Blu-ray...
El mòbil ens permet un aprofitament de tot
aquest llegat tecnològic i artístic. Cal estigmatitzar-lo o potenciar-ne les
possibilitats?